PRIMER
Que de forma reiterada en totes les resolucions on s’han establert mesures en matèria de salut pública derivades de les reunions del PROCICAT es discrimina de forma sistemàtica l’activitat esportiva regulada per la llicència escolar i per la llicència d’activitat física envers l’activitat física regulada per la llicència federativa.
Lamentem el notable desconeixement dels ens representants al PROCICAT del model esportiu reconegut al DECRET LEGISLATIU 1/2000, de 31 de juliol, pel qual s’aprova el Text únic de la Llei de l’esport, el qual no contempla en cap cas la prevalença de l’activitat física federada per sobre de la resta, i de fet, propugna un model esportiu plural.
En aquest sentit, cal recordar la distinció que estableix l’article 150 DECRET 58/2010, de 4 de maig, de les entitats esportives de Catalunya i que enumera els tres tipus de llicència esportiva existent. La federativa, l’escolar i la d’activitat física. Respecte les quals la UCEC i els consells esportius són competents (l’escolar i la d’activitat física), cal recordar que els usuaris/àries que l’ostenten, no tan sols disposen de llicència esportiva en compliment de totes les previsions legals, sinó que entrenen en grups bombolla, tenen els seus propis protocols de la COVID establerts i aprovats pel PROCICAT i duen a terme la competició esportiva que els és pròpia.
Exceptuant de forma sistemàtica, en les mesures que estableix el PROCICAT, només aquells esportistes que disposen de llicència federada, s’està generant un greuge irreparable que menysté de forma sistemàtica el model esportiu d’ús majoritari en les etapes d’iniciació, generant situacions incoherents i injustes on en un mateix club, alguns infants que competeixen en lligues federades estan habilitats per entrenar, i en canvi, els infants de la mateixa edat que competeixen lligues escolars no poden malgrat disposar de llicència (però no federada). Idèntica circumstància, tot i que de pràctica no tant prevalent, pels adults que participen en les competicions d’esport popular amb llicència d’activitat física dels consells esportius.
Aquesta petició de no discriminació, s’ha fet de forma reiterada en cadascuna de les reunions que s’ha mantingut abans i després de les reunions del PROCICAT per tal d’intentar corregir aquest greuge que atribuïm al desconeixement del Govern del seu propi model esportiu. I lamentablement, un cop més, no se’ns ha tingut en compte.
De fet, en les diferents resolucions del Govern, se’ns sol regular en l’àmbit de les mesures referents a la secció “d’activitats docents, activitats de lleure infantil i juvenil (incloses les extraescolars) i activitats d’intervenció socioeducativa (serveis d’intervenció socioeducativa i centres oberts)” en comptes de l’àmbit de les “activitats culturals, d’espectacles públics, recreatives i esportives”, que ens seria, per la nostra naturalesa, el propi.
A tall d’exemple, perquè puguin ponderar les conseqüències d’obviar aquesta part substancial del model esportiu del país, cal que sàpiguen que cada cop són més els clubs que s’adrecen als consells esportius dels diferents territoris per indicar-los que enguany els seus esportistes els federaran perquè és l’única manera de poder celebrar entrenaments. Aquesta realitat, com comprendran, implica que en cada resolució que es dicta s’està condemnant tota una part del model esportiu del país a favor de l’altra (i no reduint la mobilitat derivada de la pràctica esportiva si és el que es pretén). Deixant especialment la realitat de l’activitat esportiva d’àmbit escolar tocada de mort més enllà d’aquesta pròpia temporada, fent possible -segurament de forma involuntària- que tots els usuaris que passin a la pràctica esportiva federada no retornin al model esportiu d’àmbit escolar amb els innombrables beneficis en termes d’inclusió, no discriminació, accés, valors… que comporta aquest model respecte al que està orientat estrictament al rendiment.
SEGON
D’altra banda, i sense entrar a valorar la idoneïtat d’aplicar mesures restrictives per part del Govern de la Generalitat atenent els diferents indicadors, des de la perspectiva que ens pertoca com a part significativa del sector esportiu del país, ens costa molt comprendre el greuge que s’estableix respecte a altres sectors que no troben limitada la seva activitat. Costa comprendre, per exemple, com en un mateix recinte tancat, un pavelló, s’hi pot habilitar un espectacle cultural amb un aforament de 500 persones i en canvi no es possibilita un entrenament a porta tancada de 25 persones.
És per això, que DEMANEM:
1r. Que les excepcions a la pràctica esportiva es faci per tots aquells esportistes que disposen de llicència, amb independència del tipus que sigui entre les que preveu l’article 150 del DECRET 58/2010, de 4 de maig, de les entitats esportives de Catalunya.
2n. Que es deixi de discriminar al sector de l’activitat física i l’esport respecte de la resta de sectors, i que les mesures que es prenguin estiguin dotades d’equitat i coherència.
3r. Que s’estableixin les mesures compensatòries necessàries per assegurar la viabilitat de l’esport sense ànim de lucre i que especialment, s’asseguri que tant la Unió de Consells Esportius de Catalunya, com els mateixos consells esportius rebran per part de la Generalitat com a mínim la mateixa dotació econòmica que la temporada anterior amb independència del volum d’activitat que finalment es pugui acabar realitzant a fi i efecte de poder mantenir les estructures bàsiques de funcionament.
Finalment, indicar-los que hem acompanyat i seguirem acompanyant el Govern en la implantació de les mesures que cregui necessàries, explicant-les i ajudantles a aplicar als nostres professionals i als nostres usuaris. Seguirem complint amb els objectius generals que ens preveu la legislació vigent en matèria esportiva, encaminats a la recerca i la proposta d’accions comunes per a millorar i desenvolupar l’esport català. Per tant, seguirem sent un aliat del Govern en la lluita contra aquesta pandèmia perquè creiem que la situació és prou greu. Demanem, tanmateix, un tracte no discriminatori, coherència i equitat a l’hora de dissenyar les mesures restrictives.